New article: The combined effects of land-use and novel fire regimes on bird distributions in the Mediterranean
In a new article published in Journal of Biogeography co-authored with M.J. Fortin, members of the ECOLAND group have investigated whether fire regimes resulting from the combination of climate change, fire-fighting policy and the spatial legacy of historical land use may affect the distribution of species in Mediterranean landscapes.
The study was conducted using Catalonia as study area and 64 bird species with different habitat preferences as target species. The MEDFIRE fire-succession model was used to stochastically simulate land-cover changes between 2000 and 2050 under different scenarios and species distribution models were used to predict habitat suitability and occupancy dynamics under either no dispersal or full dispersal assumptions. Under many simulated scenarios, the succession from shrubland to forest dominated over the creation of new low-vegetation areas derived from wildfires. Consequently, open-habitat specialists were the group most affected by losses of suitable habitat. Moreover, fire regimes obtained under scenarios including high fire suppression efficiency resulted in a larger number of bird species experiencing reductions in their distribution area.
These two simulation results stress that anthropogenic factors, such as historical land-use change and fire suppression, can drive regional distribution dynamics in directions opposite to those expected from climatic trends. This raises the question of what drivers and interactions should be given priority in the prediction of bio- diversity responses to global change at the regional scale.
———————————————–
Els efectes combinats dels canvis d’ús i el foc sobre els canvis de distribució d’ocells
En un article publicat recentment a la revista Journal of Biogeography, i en co-autoria amb M.J. Fortin, tres membres del grup ECOLAND han investigat fins a quin punt el règim d’incendis resultant de la interacció entre el canvi climàtic, les polítiques d’extinció i el llegat espaial de usos històrics del sòl afectarà la distribució d’espècies en paisatges Mediterranis.
L’estudi ha estat realitzat prenent Catalunya com a àrea d’estudi i modelitzant la distribució de 64 espècies d’ocells amb diferents preferències d’hàbitat. El model de simulació de paisatge MEDFIRE ha estat utilitzat per a simular estocàsticament els canvis de cobertes en el paisatge entre 2000 i 2050, sota diferents escenaris sorgits de la combinació de tractaments de canvi climàtic i polítiques d’extinció. Models de distribució d’espècies foren utilitzats per a predir canvis en la adequació de l’hàbitat o canvis en la dinàmica de la ocupació assumint una capacitat de dispersió nul·la o il·limitada.
Sota la majoria d’escenaris simulats, la successió de matollar a bosc predominà per sobre de la creació de nous hàbitats amb vegetació baixa derivats de l’acció del foc. En conseqüència, els ocells especialistes d’espais oberts foren els més afectats per la pèrdua d’habitat. Consequently, open-habitat specialists were the group most affected by losses of suitable habitat. A més, els règims d’incendis obtinguts en escenaris que incloïen una major eficiència de suppressió conduïren a un major nombre d’espècies on els canvis d’hàbitat reduïren la seva àrea de distribució. Aquests resultats de simulacions posen èmfasi en el fet que els factors antropogènics com els canvis d’usos o la política d’extinció d’incendis poden tenir una importància més gran que els canvis climàtics com a determinants dels canvis en la distribució de les espècies a escales regionals. Aquest fet posa sobre la taula la qüestió de quins factors i interaccions cal prioritzar en la predicció de la resposta de la biodiversitat al canvi global a escala regional.
