New article: Historical Ecology and Invasion Biology: Long-Term Distribution Changes of Introduced Freshwater Species
In this work, Miguel Clavero (Estación Biológica de Doñana, Sevilla) with support of Dani Villero (ECOLAND) show how analysis of historical datasets may have implications for present-day environmental management.
Based on Spanish historical written accounts from the sixteenth century to the present, they describe the long-term dynamics in the distributions of three freshwater species: tench (Tinca tinca), common carp (Cyprinus carpio), and white-clawed crayfish (Austropotamobius italicus). The results show the widespread, human-mediated expansion of the three species and support their introduced status, which has been controversial for tench and crayfish. The temporal patterns of spread of the three species differ dramatically. Although tench and crayfish expanded rapidly, carp spread mainly during the twentieth century, probably because of hydrologic alterations to Spanish streams. This prolonged time lag in the expansion of an introduced species calls for precaution when judging species invasiveness. Austropotamobius italicus is the focus of several conservation actions in Spain, a strategy that should be questioned in the view of the crayfish’s probable introduced status.
——
Ecología històrica i biologia de les invasions
En aquest treball, Miguel Clavero (Estación Biológica de Doñana, Sevilla) amb el recolzament de Dani Villero (ECOLAND) mostren com els anàlisis de dades històriques poden tenir implicacions en les estratègies de conservació portades a terme en l’actualitat.
Basant-se en dades històriques publicades a Espanya des de mitjans del S.XVI fins a l’actualitat, han descrit la dinàmica de la distribució a llarg termini de 3 espècies d’aigües continentals: la tenca (Tinca tinca), la carpa (Cyprinus carpio) i el cranc de riu (Austropotamobius italicus). Els resultats mostren com en el passat l’àmplia expansió de les tres espècies va ser facilitada per l’home, donant suport al seu estatus d’espècies introduïdes, fet molt controvertit en els casos de la tenca i el crac de riu. Els patrons de dispersió de les tres espècies son molt diferents. Encara que la tenca i el cranc de riu es van expandir ràpidament, la carpa es va expandir principalment al llarg del S.XX, probablement a causa de alteracions hidrològiques dels rius espanyols. Un Aquest lapse temporal tant dilatat per a l’expansió d’una espècie introduïda suggereix que cal aplicar el principi de precaució alhora de jutjar la capacitat invasiva de les espècies. El cranc de riu (Austropotamobius italicus) es objecte de nombroses accions de conservació a Espanya, una estratègia de conservació que cal posar en qüestió a la llum del seu probable nou estatus d’espècie introduïda.
I have been really impressed by going through this awesome blog. Look for WFO Pres