New article: Incorporating spatial constraints in different periods of the annual cycle improves species distribution model performance for a highly mobile bird species
Incorporating spatial constraints in different periods of the annual cycle improves species distribution model performance for a highly mobile bird species
A new article published in Diversity & Distributions and lead by Laura Cardador from the ECOLAND group, examines the role that pure distance effects and niche-based environmental responses can play in limiting the large-scale distribution of highly mobile species.
Using an expanding raptor species, the marsh harrier Circus aeruginosus, in Spain as a model, the article provides evidence that distribution of highly mobile species can be spatially constrained beyond environmental variables and that the effect of spatial constraints can vary in different periods of the annual cycle. Contrary to the equilibrium postulate, results found in this study support the prediction that environmental specializations do not necessarily result in complete habitat matching due to dispersal limitations. Thus, ignoring spatial constraints in species distribution models can lead to misunderstandings of the ecological mechanisms that explain species range limits. The sutdy was supported by the project Steppeahead, funded by CSIC, FGSIC and Banco Santander, during part of this study.
——————————————————
La incorporació de constriccions espacials en diferents períodes del cicle anual millora la precisió dels models de distribució d’una espècie altament mòbil
Un nou article publicat a la revista Diversity & Distributions i liderat per Laura Cardador de l’equip ECOLAND, analitza el paper que juguen les variables ambientals i les constriccions espacials en limitar la distribució d’espècies altament mòbils. Usant com a model, la distribució de l’arpella vulgar Circus aeruginosus a Espanya, l’article mostra que els patrons de distribució d’espècies altament mòbils poden no ajustar-se completament als requeriments climàtics i d’hàbitat d’aquestes espècies degut a l’existència de limitacions espacials, com per exemple les resultants de limitacions dispersives. Aquestes constriccions poden diferir, a més, entre diferents períodes del cicle anual. En aquest sentit, no tenir en compte les constriccions espacials en el models de distribució d’espècies pot portar a males interpretacions dels mecanismes ecològics que expliquen el rang de distribució d’aquestes. La Laura Cardador forma part de l’equip del projecte Steppeahead, finançat pel CSIC, FGSIC i Banc Santander.
