New article: Calibrating dispersal in hybrid species distribution models
In a new article published in Diversity and Distributions, two members of the ECO-LAND group (Miquel De Cáceres and Lluís Brotons) have studied the usefulness of a general-purpose bird monitoring programme (the common breeding bird survey of Catalonia, SOCC) for the calibration of dispersal parameters in hybrid SDMs. The authors modelled the distribution changes of twelve open-habitat bird species in landscapes whose dynamics are driven by fire and forest regeneration. As a benchmark case, the authors took the calibration of the models using a programme specifically designed to monitor bird communities within areas affected by wildfires (DINDIS).
Temporally replicated observations are essential for the calibration and validation of species distribution models (SDMs) aiming at making temporal extrapolations. In particular, temporal observations can be used to calibrate sub-models dealing with population dynamics and dispersal processes.
Both calibration with CBS and DINDIS data yielded sound spread parameter estimates and range dynamics that suggested dispersal limitations. However, compared to calibration with DINDIS data, calibration with CBS data leads to biased estimates of spread distance for seven species and to a higher degree of uncertainty in predicted range dynamics for six species. Thus, if the dynamics of the target species occur within areas not well covered, general-purpose monitoring data can lead to biased and inaccurate parameter estimates.
——————————————————
La calibració de la dispersió en models híbrids de distribució d’espècies
Les observacions replicades temporalment són essencials per la calibració i validació de models de distribució de espècies (SDMs) que intentin fer extrapolacions temporals. En particular, les observacions temporals són útils per a calibrar sub-models de processos relacionats amb la dinàmica poblacional i la dispersió.
En un article recentment publicat a la revista Diversity and Distributions, dos membres del grup ECO-LAND (Miquel De Cáceres i Lluís Brotons) han estudiat la utilitat d’un programa de monitoreig no-orientat (el Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya, SOCC) per a la calibració de paràmetres de dispersió en SDMs híbrids.
Els autors han modelat els canvis de distribució de dotze espècies d’ocells d’hàbitats oberts en un paisatge on la dinàmica és conduïda pel foc i la regeneració forestal. Com a cas de referència, els autors han près la calibració dels models utilitzant un programa de monitoreig especificament disenyat per a seguir la evolució de les comunitats d’ocells en àrees afectades per incendis forestals (DINDIS).
Tant la calibració amb dades del SOCC com DINDIS proporcionar estimacions de paràmetres plausibles i dinàmiques de distribució que suggereixen limitacions degudes a la dispersió. No obstant, la calibració amb dades del SOCC, per comparació amb dades del DINDIS, proporcionà estimacions esbiaixades de la distància de dispersió en set dels dotze casos estudiats, i conduí a una major incertesa en la dinàmica del rang de la distribució per a sis espècies. Per tant, si la dinàmica de distribució de l’espècie objectiu ocorre en zones no ben cobertes pel programa de monitoreig, la calibració pot conduir a paràmetres esbiaixats i prediccions errònies.
