New article: Mapping from heterogeneous biodiversity monitoring data sources
Using monitoring data from farmland birds in Catalonia as study case, a new article published in Biodiversity and Conservation shows the advantages and limitations of mapping species distributions from data obtained from different monitoring programs commonly used in Europe. In this article the authors show that both sample size and survey methodology used to collect the data are important in delivering robust information on species distributions.
ECOLAND is currently involved in the SCALES project. In the last two years a team from ECOLAND consisting in Lluis Brotons, Francesc Sardà-Palomera and Dani Villero, representing the European Bird Census Council (EBCC – CTFC) within SCALES, in collaboration with the British Trust of Ornithology (BTO), the Dutch Centre for Field Ornithology (SOVON) and the Centre de Recherches sur la Biologie des Populations d’Oiseaux (CRBPO) has been studying different ways to analyze heterogeneous monitoring data to optimize species monitoring across scales.
Maps based on standardized monitoring provide higher accuracy with a lower sample size, especially when mapping distributions of common species. Accuracy of maps generated from opportunistic observations substantially increases when mapping uncommon species distributions, giving similar accuracy to a more standardized survey. Thus, in order to identify distributions of species, data with different quality may be appropriate. However, to identify biodiversity hotspots high quality information is needed.
Field monitoring can vary from simple volunteer opportunistic observations to professional standardised monitoring surveys, leading to a trade-off between data quality and data collection costs. Thus, different degrees of data standardisation and available sample size will lead to outputs with different quality when obtaining species spatio-temporal information for biodiversity managing and conservation.
————————————-
Creant mapes de biodiversitat a partir de dades de monitoratge heterogènies
Utilitzant dades d’ocells agrícoles obtingudes a partir dels diferents programes de seguiment d’ocells a Catalunya, l’equip EBCC-CTFC ha liderat la publicació d’un nou article a la revista Biodiversity and Conservation. Aquest article mostra els avantatges i les limitacions alhora de crear mapes de distribució d’espècies partint de dades obtingudes de diferents programes de seguiment. En aquest article els autors mostren que tant la mida mostral com la metodologia utilitzada per recollir les dades tenen un efecte important en el moment de lliurar informació sòlida sobre la distribució de les espècies.
ECOLAND està participant actualment en el projecte SCALES. En els últims dos anys, l’equip format per Lluís Brotons, Francesc Sardà-Palomera i Dani Villero, representant l’European Bird Census Council i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (EBCC – CTFC) dins el projecte SCALES, i en col · laboració amb la British Trust of Ornithology (BTO), el Dutch Centre for Field Ornithology (SOVON) i el Centre de Recherches sur la Biologie des Populations d’Oiseaux (CRBPO) ha estat estudiant diferents maneres d’analitzar dades de monitoratge heterogènies per tal d’optimitzar els programes de seguiment d’espècies a traves de diferents escales espaials.
Els programes de monitoratge poden variar des de simples observacions oportunistes de voluntaris fins a campanyes de seguiment estandarditzades portades a terme per professionals, la qual cosa porta a un compromís entre la qualitat de les dades i els costos de recol · lecció d’aquestes. Per tant, els diferents graus d’estandardització de les dades i la mida mostral donarà lloc a resultats amb diferent qualitat d’informació sobre les respostes espai-temporal de les espècies, informació clau per al maneig i la conservació de la biodiversitat.
Els mapes basats en dades provinents de monitoratge estandarditzat proporcionen una major precisió inclús amb una mida mostral petita, especialment quan es creen mapes de les espècies més comunes. La precisió dels mapes generats a partir d’observacions oportunistes augmenta substancialment en el cas de distribucions d’espècies poc comunes, obtenint una precisió similar a la que es podria obtenir a partir d’un seguiment més estandarditzat per aquestes espècies. Així doncs, per tal de crear mapes de distribució d’espècies, dades de diferent qualitat podrien ser apropiades. No obstant això, si l’objectiu és identificar punts crítics de biodiversitat, és necessari disposar d’informació d’alta qualitat.
